Taylor Swift no és la Taylor Swift que vam conèixer ara fa uns anys. Quan va començar, cantava country. A més, els seus looks eren els d’una noia amb identitat musical reconeixible amb el gènere. Les botes camperes eren el segell propi que l’identificaven. Cowgirl. Una cantant de pel·li del vell oest.
Una evolució ascendent. Un pas posterior cap a una atmosfera bohèmia. Quan va ser més coneguda, va incorporar elements hippies i psicodèlics. Amb ella tornaven els anys 70. I a mesura que han anat passant els anys, de hippie s’ha anat convertint en més elegant i de roba cara.
L’estètica punk també ha estat present en aquests últims anys. Però ha estat de manera subtil. En diverses ocasions, ha lluït peces de roba d’aquest estil com pantalons amb quadres escocesos. I fent una mirada als corrents del passat, també s’ha atrevit amb l’old school. Ha vestit looks propis dels anys de joventut de moltes àvies. Faldilles i gavardines.
I no acaba aquí. Què dir de quan ha tingut temporades en què es vestia dels 2000, amb roba que sembla un pijama infantil. De dibuixos animats. Però tal com la coneixem ara, és més propera a l’indie. Amb un toc personal, difícil d’encabir-lo en una categoria específica. I és que vesteix des de rock amb cuir fins a camises estampades. És ella. La nova imatge d’icona femenina dels Estats Units.
