Què passa si unim ciència amb música. La resposta. Poden sortir coses espectaculars. Un exemple, i el millor de tots. Michael Jackson, a més de collir grans èxits com ‘Billie Jean’, ‘Thriller’ o ‘Bad’, va destacar pels seus originals i sofisticats passos de ball, com el ‘Moonwalk’. Però va anar molt més enllà en el videoclip ‘Smooth Criminal’ de 1988. Allí va realitzar el moviment que va desconcertar als seus fans, inclinant-se 45 graus cap endavant amb el cos totalment recte.
Una explicació científica, de com el cantant va ser capaç de desafiar la gravetat, va ser publicada en l’article del Journal Neurosurgery. Explica que els ballarins amb un tronc molt fort, poden aconseguir una inclinació de 30 graus com a màxim. Van determinar que la fita de Michael Jackson es va deure a diversos factors: el seu talent, capacitat d’invenció, força muscular i l’ús d’unes sabates antigravetat que ell mateix va patentar.
Les sabates tenien un mecanisme de seguretat i una part mecànica. Un recobert tapava una extensió de la sabata que es trobava des del turmell fins a la sola. Consistia en un ancoratge en forma de ‘V’. A més, dels cordons que subjectaven, fortament, el peu del cantant. S’usava la base plana del terra de l’escenari per posar un clau. I a l’empenya del peu, hi havia una mena de molla que tensava i destensava el moviment dels peus.
D’aquesta manera, Michael Jackson enganxava còmodament la sabata amb el clau a terra. Així ell es podia deixar caure fins a la inclinació de 45 graus, endavant i sense caure. Un mecanisme gens sofisticat, però que requeria molta precisió. A més, del gran talent del cantant i ballarí, i la bona forma física. De no estar preparat per fer-ho. L’invent no hauria servit de res. Jackson va saber jugar amb la ciència.
